EL CONVENT DE SANT BARTOMEU

Si s'agafa la carretera local que va cap a Belianes, a pocs metres i a mà esquerra hi trobem el convent franciscà de Sant Bartomeu, una de les joies arquitectòniques de la vila. Diversos estils arquitectònics han anat bastint l'edifici des de l'any 1507 en què Ramon Folch l'ordenà construir. Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent des d'Itàlia manà d'augmentar les dotacions. El resultat final és un edifici de planta rectangular organitzat a l'entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre contraforts desproporcionats que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati. La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís fou erigida el 1614. L'element més notable és sens dubte la segona galeria esmentada, que gairebé no té precedents a Catalunya, i a propòsit de la qual s'ha parlat d'influències castellanes o portugueses, tot i que podria haver estat obra d'un mestre de la Itàlia meridional. Les columnes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots diferents, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes. L'església s'arruinà a l'exclaustració del convent, i el temple actual edificat el 1903-6 no té cap interès. La sala capitular conserva a la clau de volta l'efígie dels primers ducs de Somma. L'escala al campanar és de caragol sense eix (els graons formen un passamà de moviment helicoïdal). A l'exterior hi ha alguns elements renaixentistes del final del segle XVI, com la llotja toscana de la façana de llevant, coneguda com el mirador del duc, com també algunes finestres. A la sagristia hi ha una notable porta de pedra de l'armariet dels calzes, ornada amb pinacles i un gran floró central, d'estil gòtic florit (segle XVI). Al refetor hi ha el lavabo o font dels lleons, d'estil plateresc, ornat amb pinacles i floró. El segon pis és obra del 1614, amb arcades de mig punt. El 1969, en fer obres per a la calefacció de la parròquia, es descobrí una sitja subterrània amb plats de ceràmica antics (uns 300 de més o menys sencers i nombrosos fragments), algunes casulles i peces litúrgiques de roba, petits crucifixos i un diari del 1915. La troballa fou valorada fins al 1972, quan hom recobrí la sitja, i actualment hi ha una mostra de ceràmica al museu de Sant Bartomeu. Aquests plats, catalans i aragonesos, dels segles XVI-XIX, responen al costum de no fer servir o llençar els plats utilitzats a les cases per a la unció dels malalts (es consideraven quelcom de sagrat que calia no profanar). L'any 1985 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

HORARIS DE VISITA: De dimarts a diumenge, inclosos els festius: - De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 17:30 hores. - De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 18:30 hores. Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari. TELÈFON: 973 32 02 92