El poble de Verdú es troba al
sud-est de la comarca de l’Urgell; hi porta una carretera que arrenca de
la comarcal 240 (Montblanc-Artesa de Segre) i arriba fins a Montornés.
El poble és envoltat per una xarxa d’antics camins que comuniquen Verdú
amb els pobles veïns. L’origen d’aquests camins ve de facilitar l’accés
de persones, carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú. Les parets
de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar;
avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers,
oliveres, cereals i vinyes. El paisatge del seu terme sedueix per la
seva simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és
dels mes grans de la contrada, te una extensió de 35 quilòmetres
quadrats, la seva major part conreable a excepció d’algunes zones
costerudes on creixen alzines, garrics i algun pi. El municipi comprèn
la vila de Verdú com a únic nucli de població. Limita amb Guimerà (SE),
Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Malda (S),
Preixana (O), Vilagrassa (NO) i Tàrrega al (N).
Verdú és una de les poblacions més antigues de Catalunya. Al seu entorn
s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de
troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes
i les medievals.
La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I,comte de Barcelona,
l’any 1055-1056. El primer document de Verdú, diu que el comte en va fer
donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la
castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família
Arnau de Verdú.
Se sap que l'any 1130 Berenguer Arnau d'Anglesola ja figura com a senyor
de Verdú, i que segurament l'havia rebut per herència del seu pare.
Berenguer Arnau d'Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva,
Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú
com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera. Berenguera
d'Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al
mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la
condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els
portals. Neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors
procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols
hi havia el castell i una petita església.
A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església
dedicada a sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria,
sota la influència del romànic de L'"Escola Lleidatana".
Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda,
ha passat a la història com un personatge inquiet. Per tal de poder fer
front a les despees d'una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l'any
1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences. No podent
retornar el manllevat es féu l'escriptura de venda a favor del Monestir
l'any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca
moderadora entre la Vila i l'Abat.
Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els
seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel
benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda,
concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós,l'any 1378. Fira d'animals de
peu rodó que se celebrava per St. Marc i s'allargava durant deu dies. A
partir d’aquí i fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila
es desenvolupà integrada al monestir.
Sou pregats d’afegir i/o esmenar allò que calgui en el nostre text adreçant-vos al correu tribuna@guimera.info. Ens agradarà rebre les vostres aportacions, tant pel que fa al poble com a qualsevol dels nuclis de la Vall del Corb. Per endavant gràcies.
© Antonio Mora Vergés
