DISPUTES DE PARELLA
Ara que ja estic més tranquil començo a escriure al meu diari el que m’ha passat avui. Ha estat un dia d’aquells que podríem anomenar “ mogudets”, com molts dissabtes al matí tota la família corríem per casa amb un ritme frenètic, doncs tothom tenia plans: que si el partit, que si un treball amb les amigues, que si anar de compres, que si anar a córrer…i com que no ens havíem organitzat va començar a créixer aquella tensió que sense adonar-nos ens porten els nervis, i llavors comencen els retrets: que si sempre igual, que si tu…., que si et penses que…, i al final tot són crits i morros i la casa per escombrar.
En fi, jo com no suporto aquestes situacions vaig agafar la porta i vaig marxar a airejar-me una miqueta.Com no tenia ganes de veure ningú vaig anar de dret a l’ aeropàrquing, vaig agafar la nau petiteta, la que fem servir pels viatges curts; a mi m’agrada perquè és prou còmoda, té finestres per tot arreu i va prou ràpida, tot i que no agafi la velocitat de la llum,però poc li falta.
A vegades sortir a fer una volteta després d’una petita discussió va bé, per refredar la cosa. Doncs bé, avui he decidit anar al meu lloc preferit, a Tità, un dels satèl·lits més bonics de Saturn. Allà, normalment no hi ha gairebé ningú i em sento en pau per poder posar en ordre els meus pensaments.
Mentre sortia de l’atmosfera , com sempre, he aprofitat per admirar el nostre planeta, per sort segueix sent el més bonic de la galàxia i m’agrada observar com es va fent petit i més petit, perquè alhora jo em sento gran i més gran…no sé ben bé per què . Després quan ja perdo de vista el planeta m’encanta mirar, a través de les finestres de la nau, l’univers que s’escampa en totes direccions; és un espectacle meravellós,grandiós…milions i milions d’estrelles surant en un espai infinit…pensareu que em torno a sentir petit, doncs no…em sento encara més gran…no sé tampoc per què.
Ja a Tità, aparco la nau i surto a l’exterior, amb el vestit espacial, és clar, doncs fa una mica de fred per allà dalt… i vaig al meu cràter preferit. Des d’allà hi ha unes vistes magnífiques de Saturn i les seves anelles, és un espectacle tan bonic… i llavors tanco els ulls i inspiro ben fort i deixo que el meu cos descansi i la meva ment es relaxi…i penso en la tontada de discussió que hem tingut al matí a casa amb la dona…i allà a la distància, encara que em costi de reconèixer-ho, penso que ella té raó i que li demanaré perdó i després, amb una mica de sort,farem l’amor per signar la pau com déu mana i en fi demà, que serà un altre dia, ja et diré… !!
Mart, dia 686 de l’any 4011 dDT( *)
(*) després de la Destrucció de la Terra