Canvis ministerials
La passada Setmana Santa el president del govern ens va sorprendre amb una remodelació del seu govern. I ara és hora de fer-ne una reflexió. Alguns ho anomenaren “crisi de govern”, segurament ja és això, donat que tan sols feia un any que el govern s’havia compost. I pel que fa al factor sorpresa, doncs cap, perquè dies abans la informació ja s’havia filtrat i el senyor Rodríguez Zapatero s’hi va veure obligat.
El canvi ministerial més esperat i conscient era el del vicepresident segon i ministre d’Economia, Pedro Solbes. Solbes va ser una part important en el triomf electoral de Zapatero, com també va ser un bon ministre abans i ara, però “La Crisi” (aquest ens destructiu) se’l ha emportat per endavant. Ell volia marxar i al senyor Zapatero li convenia canviar-lo. I en el seu lloc ha posat a la ministra Elena Salgado, una dona més que cabal pel càrrec pesat que haurà de procurar tirar endavant.
Salgado és ara la vicepresidenta segona, per darrere de M. Teresa Fernández de la Vega, la intocable vicepresidenta primera. I s’ha creat una tercera vicepresidència encarregada de dirigir les relacions i assumptes de les autonomies que la capitaneja Manuel Chaves, deixant la presidència d’Andalusia després de molts anys.
El molt rellevant fitxatge de Chaves, junt al de José Blanco al front del ministeri de Foment, han simbolitzat un enduriment del caire partidista-socialista de l’executiu del senyor Zapatero. Així, els primers membres del partit estan tots dins del govern.
Pel que fa a l’ideologia del senyor Chaves i al bé dels interessos catalans… En fi.
El mencionat Sr. Blanco substituirà a Magdalena Álvarez a Foment, aquesta podem dir que ha estat feta fora a cops d’escombra, que és el mínim que és mereix després d’aquests anys de patetisme ministerial. I encara van i la posen a les llistes per anar a Europa, i és que allí s’hi envia tot aquell que fa nosa (si no és que et donen una ambaixada, com al senyor Clos). Ja està bé, eh! El que es mereixia era anar a escombrar el congrés amb la mateixa escombra amb la que l’han fet fora.
I segueixo fent el repàs general. Més canvis: al front de Sanitat s’ha tret al senyor Bernat Soria i s’hi ha posat la sempre prometedora Trinidad Jiménez.
D’Educació n’ha sortit la neboda del difunt president Leopoldo Calvo-Sotelo, Mercedes Cabrera, i hi ha entrat, agafant per les banyes el tema de les universitats i la “Revolució Bolonya”, el senyor Ángel Gabilondo, ex-rector de la Universidad Autónoma de Madrid.
I el darrer canvi i francament sorprenent va ser treure al senyor César Antonio Molina de Cultura i posar-hi la presidenta de l’Acadèmia del Cine, Ángeles González-Sinde, jove directora i guionista de cine i una dona molt del mundillo.
Jo feia al senyor Miguel Ángel Moratinos com a dubtable i poc sostenible en el ministeri d’Exteriors, però ha resultat que no, que segueix.
I el que també segueix és el més ancià de la colla, junt amb la vicepresidenta primera, Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre d’Interior que porta molt bé el seu càrrec i que s’hagués merescut ser vicepresident.
Després hi ha els joves aspirants, i que aspiren fort, que són la Carme Chacón i el Miguel Sebastián, que ja més no es pot aspirar i es mantenen igual, però ja els hi vindrà, ja!
Darrere d’ells hi ha unes ministres que jo anomenaria “grises”, perquè ningú sap ni com es diuen o perquè senzillament mai surten ni a una notícia. I entre elles la jove ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, que em pregunto si caldria mantenir un ministeri d’Igualtat en temps de crisi… No sé jo…
I finalment mencionar a un dels últims ministres canviats, Francisco Caamaño, que no aparegué amb la crisi de govern sinó amb la marxa forçada del ministre Fernández Bermejo a començaments d’any. És un bon i adequat ministre de Justícia.
L’última observació que volia fer al voltant d’aquests canvis ministerials és que encara no s’observa cap aproximació del president Zapatero per integrar en l’executiu a cap membre de cap altre partit, cosa que no seria tan estranya donada la manca de suport absoluta que té en aquests moments l’executiu en el congrés.
Uns canvis bastant ben fets, doncs, a la fi i al cap. Vés a saber quan seran els següents!