Hemeroteca
El diari La Vanguardia ha tingut una genialitat al obrir a tot el món els seus arxius, al obrir la seva Hemeroteca sencera a la seva pàgina web d’Internet.
Estem parlant de que es pot consultar, via Internet, el diari de tots i cada un dels dies des del dia de la primera edició, l’1 de febrer de 1881, fins al dia d’avui.
Quim Monzó, en un dels seus articles de la mateixa Vanguardia, va reivindicar el gran valor d’aquesta pàgina. Realment és un èxit i un luxe poder llegir articles d’autors com Antonio Machado, Josep M. de Sagarra, Santiago Rusiñol, Azorín, Josep Pla…
Podries distreure’t mitja vida remenant els arxius!
Es poden llegir les notícies del dia que hom va nàixer, la crònica de l’enfonsament del Titànic, la successió de fets de la Guerra Civil, els fets del Maig del 68, l’assassinat de J.F. Kennedy, la caiguda del Mur de Berlín, els triomfs i derrotes del FCBarcelona… i, en fi, tota la història d’aquest llarg període de temps.
És realment un luxe poder-te posar en els ulls de l’època i llegir el mateix diari que els nostres avantpassats, i, si vols, imprimir-lo i guardar-lo.
Una cosa també molt divertida d’això és poder veure les cròniques de societat de l’època! Poder llegir coses com el “El feliz enlace de la señorita tal con el señorito cual” “Informamos que la señora de tal se fue ayer a su veraneo en Puigcerdá. Le deseamos un feliz verano.” Resulta molt divertit, i, avui en dia, molt poc català en les formes dels mitjans d’aquí, tant reservades per tot el que és de casa nostra.
Recordo haver vist el mateix tipus de cròniques de societat en una molt antiga Nova Tàrrega, i en llengua catalana, i també resultava molt entretingut pensar que aquell enllaç que hi posava era el del besavi (pels cognoms) d’aquell amic teu… I, tot pensant-hi, des d’aquestes línies llenço una relativa proposta per l’equip editor de la Nova Tàrrega: remenar una mica en el passat d’aquesta revista, dedicar un apartat amb notícies curioses del passat… Podria estar bé!
Sens dubte idees com aquestes són les que mouen veritablement la memòria històrica, les que motiven els records, les que fan que no s’oblidi.