Parlem de Carlisme
dijous 21 agost 2008El Carlisme és un moviment oblidat.
I cal parlar-ne per tal de que es mantingui viu el seu record.
El proper dia 31 d’agost a la sala d’actes del Museu La Cort del Batlle de Guimerà, a les 6 de la tarda concretament, es celebrarà una “Taula Rodona”, acte de commemoració i divulgació de la història del Carlisme, i específicament del Carlisme al poble de Guimerà.
Hi intervindran, el Sr. Josep Llort, estudiós del Carlisme, en Ramon Boleda, historiador local de Verdú, un humil servidor, i en Joan Duch, historiador local de Guimerà, com a moderador i presentador.
El Carlisme és un moviment oblidat.
Nascut el 1833, el Carlisme es conformà com a moviment polític i social, però també amb forts motius religiosos i econòmics.
I avui en dia, al cap de 175 anys, efemèride que commemorem i celebrem d’alguna forma, el Carlisme segueix existent. Un element ben senzill que ho demostra és les eleccions, quan hom va a votar encara ara es pot trobar el partit que fundà fa 175 anys i no de forma tècnica, Carles Maria Isidre de Borbó, Infant d’Espanya, germà del rei difunt Ferran VII.
Fent una mica d’història i breument podem dir que el Carlisme es funda quan Espanya es divideix entre els que volen un règim tradicionalista en tots els àmbits, i importantment un rei enlloc d’una reina.
Al morir Ferran VII deixa hereva com a reina a una nena Isabel II que tenia tres anys.
La seva mare, la Regent (Maria Cristina), i després ella, defensaran l’opció liberal en el poder suprem de l’Estat; opció triomfadora i que, clar, escrigué les pàgines de la història: (els cristins o isabelins); d’altra banda l’Infant Carles M. Isidre i els seus descendents, Pretendents al Tron espanyol, i tots els seus seguidors (carlins, tradicionalistes)..
I fins avui, sí. Isabel II seria rebesàvia del rei Joan Carles I, i pels carlins el Pretendent és Carles Hug de Borbó-Parma, duc titular de Parma.
Per al País Basc, Maestrat, Navarra o Catalunya el Carlisme fou molt important pels seus valors de defensa de l’autonomia i els drets (els Furs). Així, sempre s’ha de dir que el Carlisme a Catalunya és molt catalanista des dels seus orígens.
I per què a Guimerà parlem de Carlisme ara? Doncs perquè les seves respectives històries estan íntimament lligades.
De l’any 1833 al any 1835 a Guimerà, com en d’altres pobles de la comarca, com Verdú o Belianes, hi hagué un gran moviment carlí, aixecaments de partides militars, conflictes amb l’exèrcit, assassinats… I en el setembre de l’any 35 del segle XIX a Guimerà s’hi produïren els que es coneixen com a “Fets de Guimerà”. Nom discret i tapat amb un vel.
El mateix vel que es deia que havien tirat damunt de la veritat del que va passar a Guimerà del 15 al 20 de setembre de 1835.
Venint d’una batalla perduda a Sant Martí de Maldà, una gran partida de menys de 1000 carlins es tancà en el castell de Guimerà, que en aquell aleshores encara era una immensa fortalesa.
Un exèrcit liberal molt superior els seguí a Guimerà i el castell fou rodejat i bombardejat, destruint-lo i causant moltes baixes en l’interior. Fou “el setge de Guimerà”.
Al cinquè dia el coronel Rosset, cap de les forces assetjades, acceptà la derrota. I el coronel Niubó, cap dels liberals, passà per les armes a molts, uns a Guimerà i molts als seus pobles respectius (de la zona) per donar exemple; i una resta important fou deportada a Cuba.
Després d’aquests fets, el castell de Guimerà quedà molt derruït. Però el que es derruí del tot fou la moral carlina de la gent de Guimerà, que en un 90% ho devia ser.
Aleshores les coses canviaren: cinc o sis famílies de Guimerà foren les que van treure profit del canvi de règim, al posar-se del bàndol guanyador i col·laborant amb aquest, i s’apoderaren de la major part de les terres del poble. Famílies que foren cacics del poble fins en temps de la dictadura de Franco.
I el Carlisme s’anà perdent, mantenint a Guimerà unes quantes cases que ho foren fins les penúltimes generacions.
I encara avui en dia si preguntes a un ancià de Guimerà si sap la raó per la qual el castell està derruït et dirà que mai l’hi van explicar. Fa més d’un segle que el Carlisme és un tema tabú a Guimerà.
I per això cal parlar-ne. Perquè no sigui una part de la història que quedi en l’oblit i així mateix, revisem i mantenim la nostra pròpia memòria històrica.
