VALLSANTA RESTES HISTÒRIQUES
20 abril 2008
LA HISTORIA ESCRITA DEL MONESTIR DE VALLSANTA
Aquest és l´escrit publicat al diari La Mañana de Lleida en els moments històrics que el poble de Guimerà defensava les restes gòtiques del monestir de Santa Maria de Vallsanta de la seva demolició i total desaparició.(J.Duch)
CALIU, DE SOL A SOL
“Guimerá, ese simpático puehlo de nuestra provincia, cuyos escolares ganaron el concurso nacional «Mantenga Limpia España», se ha unido estos días en un «fuenteovejuna»: pero sin muerte del comandador, En este caso, la fuentenvejunada es una acción pro salvamento del antiguo Monasterio de Vallsanta, o de lo que queda de tal edificio que data de 1272 y fue sede de monjes cistercienses.
Por lo visto, la desamortización de Mendizabal organizó sus buenos lías,.., y ahora resulta que les gloriosas ruinas —que cuentan con tres artísticos ventanales góticos y une bóveda que reposa sobre una una mas antigua construcción (siglo XII). son propiedad de un matrimonio del pueblo. El cual no buceemos en cuestiones particulares tomó la inesperada y antipueblerína decisión de vender el citado retazo del glorioso pasado guimenense a un vecino agramuntés, por la maldita cantidad de 150.000 pesetas.
Esta compraventa exasperó lo suyo a los numerosos vecinos de la pulcra y noble localidad, habida cuenta de que por lo visto existía un acuerdo tácito por el que verbalmente, tras una visita realizada al citado matrimonio, éste se había comprometido ante el alcalde y cura párroco que las históricas ruinas, en su día, pasarían al pueblo. Tras el acuerdo, unos veinticinco muchachos se metieron hasta el cuello en la tarea altruista de limpiar de escombros aquéllas. Y cuando la cosa quedó ordenadita y hecha un cromo, ¡zas!, sin ni si quiera tiempo a que el Ayuntamiento realizara una oferta, se había consumado la venta.
Pero si la venta sentó a los guimeranenses como una patada de aupa en mitad de la espinilla y dejó en sus bocas el regusto amargo de la traición…, sus nervios se convirtieron en un rosario de nudos cuando cundió y se propaló el rumor de que el nuevo propietario «avanzaba» hacia Guimerá con una mesnada de piqueta en ristre, dispuesta a no dejar piedra sobre piedra de lo que queda del Monasterio de Vallsanta.
En este punto fue cuando saltó el chispazo achicharrante fuateovejunero entre las gentes del pueblo, que se han erigido en una muralla de las gordas frente a las odiosas y mercenarias piquetas, a las que mantienen a raya; mientras dan gritos de auxilio y socorro a la Dirección de Bellas Artes. Organismos do la Administración y otros para salvar la reliquia del pasado y evitar que sus finas piedras artísticamente labradas se conviertan en las protagonistas del segundo y deshonroso episodio, cuyo primer capitulo costó a Lérida los singulares y valiosos sarcófagos de los Condes de Urgel, arrancados y llevados al otro lado del Atlántico desde el recoleto Monasterio de Nuestra señora de Bellpuig de Avellanes.
Somos de la opinión de que contra estos «sinsabores», el mejor remedio es la penicilina de una declaración de «patrimonio nacional».
ARNAU
14 de juny de 1967
La Mañana Lleida
ARQUEOLOGIA I DIDÀCTICA
16 abril 2008EXPERIÈNCIES ESCOLARS
L’ARQUEOLOGIA A L’ESCOLA
1.L´ESCOLA RURAL
En obrir les finestres de l’escola, en mig d’un ambient rural, cal deixar entreveure tota una realitat que embolcalla la vida duna comunitat. La terra, els arbres, els homes, els conreus, el bosc i els camins amb senyals del pas de carros, són l’ample món d’un llibre que ofereix la naturalesa.
La gran sort de viure en el món rural és veure la vida amb millor perspectiva: la sinceritat duna renovació constant i entreveure que tots els anys els pagesos fan les seves collites. Aquesta sinceritat fa créixer una total llibertat. No hi ha barreres. Ni limitacions. Jugar és una sorpresa contínua. Les hores lliures del nen són un cant a la invenció de jocs i parades d’observació.
Així, l’escola, obertes les vidrieres, solament ha de llegir el passat en mig d’un viscut present. La natura deixarà passar de nou les pàgines escrites fa milers d’anys i que encara avui es poden llegir en formes lítiques, terrissa, gravats i altres elements i restes prehistòriques.
Si l’escola és una renovació improvisada d’unes vivències històriques i experimentals, ha de deixar fer de l’expressió una variada forma de conèixer i viure el medi ambient.
Caldrà saber deixar la clau al pany de la porta de la cultura i esbrinar les possibilitats de créixer amb motivacions comunitàries.
2. EL MEDI AMBIENT
Dintre de les activitats extraescolars, vinculades a l’àrea social, hi ha un món que pot omplir les més interessants tasques i estudis del coneixement del medi ambient, tant a l’escola rural com als centres comarcal,.
Així, a nivell de segona etapa d’EGB, una llarga experiència de deu anys fou una realitat d’intentar aproximar tota la vitalitat i interès dels escolars al descobriment del seu propi context històric-ambiental.
Caldria un treball mes ampli per detallar objectius i realitats viscudes. Serà solament una aproximació d’una experiència d’uns anys.
Guimerà, un petit poble de les terres de ponent, en els límits de la Segarra i d’Urgell), avui de 540 habitants, fou l’inici duna aventura pedagògica que va portar a uns nous coneixements històrics, artístics, arqueològics i ambientals, duna estreta zona que és diu la vall del riu Corb.
2.1. Recull de treballs
Una vegada obertes les finestres i la porta de l’escola, va començar el treball d’equip, tot cercant un passat pròxim i fàcil de reconèixer: l’estudi del poble des de tots els camps
a. El medi natural, l‘agricultura, classes de conreus ¡ economia.
b. Comunicacions entre les partides de ter- me ¡ amb els pobles veïns.
c. Estudi del medi històric, artístic i cultural.
d. El temps lliure, l’ensenyament ¡ les organitzacions de la comunitat.
e. La demografia, tradicions i esperances de futur.
Durant tot el curs es va escriure la pròpia història. Set volums i una pel·lícula, on els nens mostren, com una Lliçó, el seu poble a altres escolars.
El trebali fou presentat a nivel! de tot l’estat espanyol i com a premi escolliren visitar el nord peninsular.
2.2. Altres motivacions extraescolars
1. Inventar! deis monuments historicoartístics i arquitectònics del poble.
2. Dibuixar els escuts nobiliaris esculpits en edificis del municipi,
3. Inventariar els arcs de pedra deis carrers i cases de la vila.
4. Dibuixar els senyals de picapedrer deis carreus de cases i monuments.
5. Recerca de pedres treballades, des de capitells romànics, escuts, restes creus de terme, esteles funeràries, restes gòtiques, pedres decorades de l’antic Castell i tot el material lític on es pot veure el treball de l’home sobre la pedra.
6. Col·laborar directament en la salvació de les runes del monestir glòtic de Vallsanta, amb l’ajuda d’organismes nacionals.
7. Recollida d’estris de pagès i d’oficis del poble.
Amb aquest i altres treballs, l’escola va emprendre la dinàmica de cercar el coneixement del medi on es desenvolupa el món escolar.
3. L’AROUEOLOGIA ENTRA A L’ESCOLA
L’arqueologia, entesa dins l’espai i temps escolar, és aprendre a interpretar el llibre de la naturalesa amb els senyals deixats per l’home i entreveure tota la realitat d’un context històric. Ha d’ésser un caminar i redescobrir altres cultures, així com saber copsar els possibles les d’habitació a través de les seves deixalles prehistòriques.
L’arqueologia a l’abast deIs escolars d’EGB, és saber llegir, amb els mitjans d’expressió d’avui, el que en el passat expressaren, amb motius i formes diferents, la gent que ens precedí fa milers d’anys.
L’arqueologia a l’escola és una sortida continuada del llibre de text, tot aprenent unes noves formes de cultura, en un altre context històric.
Obrir les finestres de l’arqueologia és cercar, tot caminant, les primeres lliçons de la pròpia història.
3.1. Motivacions
Mentre les tasques, de portes enfora, fc. descobrir el poble, els camins i el seu entorn es va començar una llarga aventura escolar, en voler aproximar-se a l’arqueologia, com assignatura voluntària.
Un pagès, tot llaurant amb un tractor, va donar les primeres pistes d`uns materials romans, en la partida deis Palaus. Era l’any 1967 i a poc a poc, gràcies a les motivacions d’un programa escolar a la petita pantalla,1 obriren les possibilitats de fer uns grups de recerques escolars.
Una vegada d’interès fou determinant es va treballar a nivell individual, en petits grups. o tot junts, quan la tasca ho demanava.
Tot seguit s’assenyalaren uns objectius molt concrets, davant uns materials arqueològics dissemblants i trobats en zones diverses que fixaren unes fases de coneixements i pràctiques.
3.2. Pla de treball
A. Sobre materials ceràmics
1. Distingir la ceràmica antiga de les medievals i modernes.
2. Conèixer els trossos de ceràmica feta a
mà o al torn.
3. Saber i distingir les característiques de
la ceràmica ibèrica.
4. Reconèixer els materials de terrissa romana: tègules, àmfores, peces de la vaixella i la
característica sigil·lada.
B. (Matèries lítiques). Elements de pedra
1. Conèixer els materials emprats per fabricar els molina de mà.
2. Saber copsar l’ús de còdols i elements de sílex, així com peces de conglomerats i pedra granítiques.
3. Entreveure les principals peces de sílex:
fulles, ganivets, puntes de sageta, percutors, burins, nuclis i gratadors.
4. Esbrinar en les zones de grans roques possibles gravats rupestres.
És el programa conegut per «Misión rescate. que si bé fou criticat en els seus inicis, avui en la XIII campanya pot presentar un complet treball de recerques escolars.
C. Localització de jaciments
1. Localitzar les vil·les romanes a les terres
planes, normalment en les valls deis rius.
2. Buscar els poblats ibèrics en llocs més
elevats i no molt lluny de la vall i llocs d’aigua.
3. Situar en llocs encimellats possibles res:es de jaciments de l’edat del ferro i bronze.
4. Constatar la situació deis tallers de sílex
a l’aire lliure, en sones de muntanya i prop
d’antics camins ramaders, així com de gravats
rupestres, que no n’estiguin molt lluny.
5. Reconèixer, en lloses plantades formant
caixes de pedra, possibles sepultures.
3.3. Treballs de camp
L’escola ha de seguir la seva marxa. Caldrà, en les sortides, guardar les inquietuds de cercar les pistes suggerides pels col·laboradors. En sortir a la recerca, caldrà tenir present que la finalitat mes important és la de localitzar i donar a conèixer, mai fer excavacions, ni forats, ni prospeccions. La feina deis grups podria ser:
a. Recollir noms de les, partides de terme, llocs d´aigua i zones de bosc.
b. Seguir els camins antics —ral o ramaders— i saber les direccions.
e. Guardar les possibles restes arqueològiques i tenir cura de deixar-hi escrites les da- des de la seva localització i situació.
d. Recerca de coves, balmes 1 turons.
Confirmada la troballa de restes arqueològiques, cal seguir la jugada, fer una ampla re- cerca de la zona i completar una feina més concreta:
1. Situar el jaciment en el seu context geogràfic.
2. Medir el terreny, en uns límits de fronteres naturals o artificials.
3. Fer fotografies del lloc ¡ dels indrets característics.
4. Rastrejar tota la zona i recollir nous elements arqueològics.
2. Miguel Ángel Guinea, Iniciación a la Arqueología, Ed. Santillana, Madrid 1965; Maria Porter i Moix, Arqueologia per a excursionistes, Publicaciones de I’Abadia de Montserrat, 1978; Las sociedades primitivas, Salvat GT n.° 46; La Prehistoria, Salvat GT n.° 43. Poques són les publicacions de cara als escolars por a iniciar-se a l’arqueologia.
5. Si és terra de conreu, cal seguir les feines agrícoles per a noves recerques.
6. Demanar informació als pagesos deis vol- tanta ¡ al propietari o arrendatari del terreny, a fi de saber possibles trobades, en plantades de vinya o treballs de conreu.
3.4. Feina a l‘escola
Amb el temps, i una vagada motivat d’interès deis escolars par les recerques, es reforcen els coneixements arqueològics, amb libres, fotografies, petites i curtes xerrades i visites a museus de les comarques.
Feta una descoberta d’un jaciment inèdit, la feina de camp, i amb els materials a l’escola, comença una nova fase:
1. Netejar, triar i guardar els materials; tenir
cura de no barrejar els diferents elements i
indicar-hi les principals dades del jaciment.
2. Comprovar si hi ha alguna peça característica d’una cultura.
3. Fer el mapa de la zona, segons el full corresponent del cadastre.
4. Situar el jaciment en el seu context històric.
5. Dibuixar els camina antics de la zona o
situar els llocs d’aigua.
6. Apuntar la toponímia del lloc i zones veïnes.
7. Donar-ho a conèixer a les publicacions comarca ls i als arqueòlegs i museus de la zona.
8. Preparar, dins ‘àrea social, pretecnologia
i plàstica, el que s’entén por un resum o
memòria de la descoberta:
a. Breu descripció i situació del lloc amb plànol de l’entorn.
b. Dimensions ¡ característiques del terreny.
Rellotge de sol romà, tro bat a la paret d’un camp. on es localitzaren els ments ceràmics romans. no molt lluny del riu Corb, cosa que fa pensar en un possible vil·la romana, situada entre Ciutadilla ¡ Guimerà.
c. Dibuixos fotografies de les principals peces i del lloc.
d. Descripció de les troballes i elements més importants.
e. Demanar al museu o institut d’arqueologia de la zona, certificació de la descoberta.
3.5. Resultats ¡ avaluació
Amb deu anys, han estat diversos els grups de recerca que han pres part en l‘aventura d’un inici d’investigació arqueològica, a nivell deis cursos de segona etapa d’EGB i que han copsat el fet duna descoberta d’un jaciment inèdit. Els resultats, a més de la mentalització i el fet de valorar tot allò que porta a un coneixement cultural, d’una etapa del pas de l’home, ha estat enriquidora pels èxits arqueològics, des del punt de vista pedagògic ¡ també per la intercomunicació amb la mateixa societat rural.
Fent una petita avaluació es poden veure uns resultats, segons els diferents objectius:
A. Fidelitats arqueològiques
1. Descobriments tots pels grups de recerca en la vall del riu Corb:
a. Llocs amb restes d’època romana: set localitzacions.
b. Poblats ibèrics identificats: cinc.
c. Jaciments del ferro, bronze i eneolític:
quatre.
d. Un camp d’urnes i sis llocs amb sepultures de lloses.
e. Restes de tallers de sílex a ‘aire lliure:
vint-i-cinc.
f. Gravats amb cavitats cuculiformes, cruciformes, canalets i clotxetes: nou grups de roques.3
2 Com a peça important, es localitzà un rellotge de sol romà,4 entre altres restes duna vil·la; possible ubicació duna via romana a través de la vall del Corb ¡ identificació del lloc on hi havia un mil·liari, avui desaparegut.
3. Es va donar a conèixer un tros de ceràmica àtica, trobat al poblat ibèric del Castell de Ciutadilla, important per al coneixement del comerç grec en les terres de ‘interior.5
4. Es va prendre part activa en les excavacions que l’estiu passat es feren a la Móra, prop de Tàrrega.
B. Fets pedagògics
1. Poder estudiar la història antiga al costat
de l’escola.
2. Saber interpretar materials de cultures
desaparegudes.
3. Ampliar un lèxic de mots arqueològics.
4. Situar les troballes en un context històric -geogràfic.
5. Aprendre a fer una memòria d’un fet arqueològic.
6. Visitar museus i monuments d’altres zones.
7. Saber valorar el medi d’expressió televisiu, després d’haver pres part en cinc programes escolars.
C. Aspectes intracomunitaris
1. Recordar la pròpia histona, entre restes
del passat.
2. Valorar els monuments artístic i arquitectònics propis.
3. Mentalitzar en la importància cultural de
tot el que representa el patrimoni heretat deis
avantpassats.
4. Prendre part en la campanya de salvació
de les ruïnes del monestir gòtic de Vallsanta.
5. Col·laborar directament i aconseguir que
el nucli de Guimerà, fos declarat Conjunt Històric Artístic.
6. Aconseguir la recollida d’estris de pagès
i altres elements propis d’antics oficis.
3. La notícia fou presentada a la XXI Assemblea
Intercomarcal d’estudiosos, celebrada a la Seu
d’UrgeII, 1,1 i 2 d’octubre de 1977.
4. J. Duch, Localització d’un rellotge de sol romà
a Guimerà a «llerda» n. XXXVII, any 1976.
5. Fou donat a conèixer per Emili Junyent, en el
simposi sobre el món ibèric celebrat al Museu Arqueològic de Barcelona el 1978.
Dibuixos d’elements de sílex deis nombrosos tallers localitzats en la vall de! riu Corb. Les peces més característiques trobades són: puntes de sageta, fulles, raspadors 1 a!tres materials.
6. Segons la classificació provisional feta per Eudald Carbonell, que va donar la seva importància a un estri de sílex, per la seva ‘talla i pàtina característica.
7. Avui, els escolars de la segona etapa de Guimerà, reben les ensenyances a l’escola comarcal Àngel Guimerà, de Tàrrega, on han començat a fer recerques arqueològiques, tot continuant la seva feina a la vall del riu Corb.
Ruïnes de! monestir gòtic de Vallsanta que l’any 1967, el poble de Guimerà / /‘activa participació deis escolars, aconseguiren salvar de la destrucció total i de la vende de tots els carreus a tant el quilo.
Restes de ceràmica d’urnes cineràries trobades prop del poblat ibèric de la Cadena, també descobert pel grup de recerques.
Dos nens del grup, l’Anton ¡ el Joan, medint una sepultura de lloses, prop d’un antic camí i d’unes roques amb gravats.
7. Ajudar a la recerca d’inicis de jaciments arqueològics.
8. Aconseguir entre veïns i corporacions, l’obertura de diferents museus monogràfics que s´estan preparant en locals municipals.
4. CONCLUSIONS
Aquest resum duna experiència escolar és solament un breu apartat de la importància del que es pot fer en les escoles rurals, així com dels resultats d d’uns anys de motivacions
recerca, tot veient l’impacta cultural que atreu el nen, al mateix temps que es revalora el passat. Cal dir que l’experiència ha estat possible a causa de la riquesa arqueològica de la zona i pel fet de ser uns terrenys ver- ges pel que fa a les recerques de materials prehistòrics.
Pedagògicament, mesurada la feina amb el temps, cal programar petites sortides i dosificar els interessos. Cal una feina constant, motivada, però no a un ritme seguit. Són necessaris els estímul d’uns viatges, d’uns premis, a fi de reemprendre de nou altres tasques.
Encara continua la Lliçó arqueològica. No fa gaires dies, un grup de nens de Guimerà feien un important descobriment d’un taller de sílex a l’aire lliure en el terme municipal de Savallà del Comtat, on darrerament es va localitzar un gratador de la cultura mosteriana. Hi ha a l’entorn de les escoles rurals i comarcals, nombroses recerques a fer a fi d’aconseguir un millor coneixement del passat de Catalunya a base de valorar una història que avui escriuen uns escolars de les terres de ponent, tot mirant i cercant la naturalesa i obrint les finestres i portes als camins de la comunitat.
Joan DUCH 1 MAS
PERSPECTIVA ESCOLAR 34 Abril 1979
Publicacions de Rosa Sensat pp.39-43
MANIFEST DE VALLSANTA
15 abril 2008
MANIFEST DE VALLSANTA . 1998
Davant del recentment passat IX Centenari de la fundació del Cister, amb aquestes reflexions volem cridar l’atenció sobre la greu situació de les ruïnes del monestir cistercenc de Vallsanta, situat dins el municipi de Guimerà, a l’Urgell. Sens dubte, fem una valoració positiva de la bona resposta i implicació popular en la Ruta del Cister, i també de l’esforç que ha fet el poble de Guimerà en la consolidació i restauració de les restes del monestir de la Bovera (1985). D’altres exemples són significatius en la recuperació de les restes arquitectòniques en perill. Un d’ells és, sense cap mena de dubte, el del monestir trinitari d’Avinganya, al qual a més de fer una acurada restauració i consolidació, se li ha donat una utilitat cultural remarcable.
Per tot això manifestem:
1. Que després de les actuacions fetes al monestir de Vallsanta, han faltat els esforços necessaris de coherència per a finalitzar els processos de salvament. excavació i dignificació de les seves ruïnes, de forma definitiva.
2. Que l’esforç de tot un poble, com és el cas de Guimerà, ha de quedar coherentment projectat amb les oportunes gestions, tot prioritzant determinades propostes i actuacions.
3. Si ens atenem a les actuacions de l’Ajuntament i poble de Guimerà fetes a les restes de Vallsanta, hem de recordar:
a) Un primer Pla de neteja de les restes, efectuat durant la Pasqua de 1966.
b) La mobilització de tota la vila de Guimerà per salvar les ruïnes de Vallsanta, l’any 1967.
c) La petició de declaració de monument local (1967),després d’un intent d’enderroc de les ruïnes, salvades pel poble de Guimerà, amb la col·laboració d’altres persones i institucions, com el Dr. Eduard Ripoll Perelló, Delegat de Belles Arts.
d) La inclusió de Vallsanta dins de la declaració de Conjunt Històrico- Artístic del conjunt de la vila de Guimerà (1975).
e) L’ajut prestat per Guimerà en un primer pla de treball de neteja i salvament, portat a terme per un grup de joves de Valls.
f) Un altre ajut donat pels guimeranencs fou portat a terme durant el camp de treball organitzat per la Generalitat de Catalunya, l‘any 1983.
g) Col·laboració en les primeres excavacions efectuades al monestir, l‘any 1986.
4. Pel que fa al paper jugat pels estudiosos i investigadors, remarquem:
a) La Trobada del Grup de Recerques de les Terres de Ponent a Guimerà , centrada en els monestirs cistercencs de la Vall del Corb i de l‘Ondara. (10 de maig de 1987).
b) L’acte de la presentació, a Guimerà, del llibre inèdit de Mn. Sanç Capdevila, “El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta“ (edició a cura de Xavier Ricomà, any 1988).
c) La publicació del volum miscel·lani “Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb”, editat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent l’any 1989, i que fou presentat al monestir de Vallbona.
També volem remarcar aquí les actuacions de les Administracions:
a) Conveni establert entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, per a la consolidació i excavació de Vallsanta (1984).
b) Actuacions de consolidació de les ruïnes fetes pel Departament de Cultura de a Generalitat i de la Diputació de Lleida, l‘any 1986.
c) Col·laboració de les administracions en la primera fase de les excavacions dirigides per l’arqueòloga Anna Oliver, i que donaren molt bons resultats, tot recuperant-se importants elements arquitectòniques i artístics del monestir: claus de volta, sarcòfags amb figures jacents, laudes sepulcrals abacials, etc.(1986).
d) Ajut en la publicació dels resultats de les primeres excavacions dirigides per Anna Oliver (1989).
e) Intervenció del Consell Comarcal de l’Urgell per consolidar el campanar d’espadanya de Vallsanta (1992).
f) Els actes d’Obertura del IV Centenari de l’extinció del monestir de Vallsanta, (1589-1989), presidits pel M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, on es manifestà la preocupació pel salvament i dignificació de les restes del monestir (Guimerà, 5 de febrer de 1988).
Per tots aquests motius, demanem:
1. La necessària implicació i coordinació de les diferents Administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de l’Urgell, Ajuntament de Guimerà) per tal de planificar la segona i definitiva fase d’excavacions de les restes de Vallsanta, que creiem molt necessàries i urgents.
2. La definitiva consolidació de les restes arquitectòniques de Vallsanta.
3. La dignificació de les ruïnes, per tal que puguin ésser visitades , dins el conjunt medieval del terme de Guimerà, i atès el seu fàcil accés viari.
4. Donar a conèixer les rutes del Cister a la comarca de l’Urgell, tot publicant-ne una Guia-Itinerari, per tal de fer visitables i divulgar el paper històric rellevant que jugaren tots els monestirs cistercencs de la comarca.
5. Continuar amb les obres de restauració integral del monestir de Santa Maria de Vallbona, com s’ha fet recentment amb el seu l’emblemàtic cimbori del segle XIV, obra mestra del gòtic català.
6. Senyalitzar els conjunts i restes dels monestir cistercencs de l’Urgell, aprofitant la celebració del IX Centenari de la fundació de l’orde.
7. Un silenci de més de déu anys demana urgentment respostes concretes per a dignificar les significatives i importants ruïnes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta.
Per tot aquests aspectes exposats aquí, proposem:
Fer arribar a les institucions esmentades aquestes reflexions, per tal que ajudin a recordar el deure que tenim envers aquestes històriques i artístiques restes de Vallsanta, que per ésser situades a peu de carretera, són molt visibles, i per tant, el seu deplorable estat fan evident als ulls de tothom la necessitat d’una oportuna i diligent dignificació.
Joan Duch Mas Historiador, Gener Gonzalvo Bou Historiador i arxiver
La Mañana, 27 de junio de 1998
EPÍLEG
Com a cloenda d’aquestes línies que mostren les activitats i propostes d’excavacions i consolidació de les restes de Vallsanta, tant per part de l’Ajuntament de Guimerà com de la Diputació de Lleida a través de la Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, hi ha la manifesta voluntat de continuar la segona i definitiva fase d’excavacions, així també com l’adequació del seu entorn per a crear un espai arqueològic que sigui un exemple de protecció i defensa de les restes històriques del nostre país. Creiem que així, dignificant unes ruïnes, i investigant la seva història, sabrem fer una millor lectura de les venerables pedres de Santa Maria de Vallsanta.
de Gener Gonzalvo Bou i Joan Duch Mas
Butlletí XIV Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Barcelona 2000