VIURE EN SOLITUD

VIURE EN SOLITUD

No donarem dades del nom del poble per obvies raons de seguretat, us direm si que parlem d’un d’aquests llogarrets encimbellats que a manera de pobles de pessebre, encara que enrunats en bona part i oblidats del món, ensenyoregen el Pirineu català.

L’Octavi vivia sol, s’ocupava del seu ramat de cabres, i necessitava poques coses de la ‘societat de consum’, es feia el pa, sabia fer conserves i melmelades amb els fruits del bosc, i coneixia els remeis naturals per a la majoria de malalties de ‘temporada’, passava llargs períodes sense cap relació amb altres persones.

Pasturant el ramat en els darrers dies d’aquest llarg estiuet de Sant Martí que el canvi climàtic ens ha portat l’any 2015, es va trobar amb un xicot que no deuria tenir més de 20 anys, de pell bruna i cabells negres enrinxolats que més que dormir semblava haver perdut la consciència, arrecerat en una cavitat natural de la muntanya. El va despertar i li va oferir llet de les seves cabres, i un tros de formatge i pa que portava al sarró.

El noi  – amb accent francès – li va dir que es deia Martí, i li va demanar de quedar-se amb ell. L’Octavi no hi va veure cap problema, i ben aviat el Martí s’ocupava del ramat, tallava fusta per la llar de foc, i aprenia a cuinar amb les escasses viandes de que disposaven.

No xerraven mai dels motius que tenia l’un i altre per viure en aquella solitud, els motius de conversa giraven sempre sobre el ramat, la presència d’altres besties, la recollida dels darrers bolets que s’assecaven en una habitació ombrívola,….

A primers de desembre un vehicle dels mossos d’esquadra es va presentar al poble, i van demanar-los els papers, l’Octavi feia anys que tenia el DNI caducat, i va ser advertit de sanció si no se’l renovava, el Martí va manifestar que no tenia papers, i els mossos li van dir que els hauria d’acompanyar.

Feia un fred siberià la nit del 24.12.2015, l’Octavi havia tancat el ramat a mitja tarda, i s’estava dins de casa al costat de la llar de foc. Li va sobtar un xic sentir que algú picava a la porta, era el Martí que tornava de la seva ‘retenció’ i que li va explicar que  el 13.11.2015 a París hi va haver un atemptat, i pel seu aspecte havien sospitat que no fos un dels terroristes fugits.  L’Octavi va escalfar un plat de sopa, i va coure un tall de carn a la brasa, perquè el Martí menges alguna cosa.

1 Gran 2

El dia de Nadal va sortir el sol i ambdós l’Octavi i el Martí van anar a fer pasturar el ramat de cabres. No tenien cap necessitat de més explicacions, eren dos solitaris que havien trobat el seu lloc al món.

Deixa un comentari