Arxius del dia 3 novembre 2017

EL GOS MÀGIC.

EL GOS MÀGIC.

Li diuen Tim i és un gosset de la raça maltesa de la mida d’un gatet més o menys.

En Tim és de color blanc, això quan va net, acostuma a ser de color una mica brut , no és gosset de ciutat, és un gosset que viu en una masia. Algun  pagès algunes vegades en veure’l , mou el cap d’un cantó a l’altre dient. Tu ets de ciutat tens el xassís una mica massa baix per aquestes contrades.

Mes en Tim no ho sap i és feliç empaitant sargantanes a l’estiu i dormin al sol els dies d’hivern.

En Tim és el gosset de dos germans, que un dia en perdre un gatet de color blanc, ploraven tant que el seu pare va agafar el tot terreny amb els seus fills dintre i a Barcelona manca gent. A una casa que venien gossos el varen adoptar.

Els marrecs feliços jugaven amb el gosset. Amb el gosset al costat es varen fer grans. Quantes vegades havia sigut l’oient de les seves lliçons de l’escola. Quantes entremaliadures havien fet plegats.

Ara el gosset ja té quinze anys, és una mica sord i te alguna manca de visió però és feliç com sempre. Els nois venen molt sovint a veure’l els caps de setmana i el seu cor es posa content.

En Tim té un secret que com que és un gosset mai ho ha pogut explicar a ningú. En Tim es una mica màgic, va néixer en nit de difunts i pot endevinar si la gent és feliç o desgraciada. Ell endevina els pensaments dels quals té al voltant i a vegades sap si passarà una desgràcia. És un gos amb un do que mai ningú ha endevinat. Bé ningú potser si, la mare dels marrecs que ara ja són adults, és una mica bruixa i acaronant al gosset petit endevina si els seus fills són feliços o desgraciats.

En Tim és un gos màgic, i els seus amos esperen que visqui molts i molts anys.

Montserrat Vilaró Berenguer