Arxius del mes de febrer 2014

EN BIEL SEMPRE PREGUNTA

EN BIEL SEMPRE PREGUNTA

L’Assumpta cus a la sala. En Biel, el seu fill de tres anys, s’entreté jugant sobre la catifa, al costat de la seva mare amb el seu camió preferit. Tot d’una, en Biel s’aixeca, es recolza en la falda de la mare, i li surt amb un estirabot:

—Mama, què pensaves quan em portaves a la panxa? L’Assumpta queda sorpresa, intenta sortir-se’n com pot, i li contesta:

—M’imaginava com series; no sabia si series un nen o una nena; si series bonic; si series un bon nen, i moltes coses més. Ara, que això de bon nen, eh?… Li diu somrient i acaronant-lo. En Biel, pregunta: mama, oi que sí, que sóc bon nen? A tu que et sembla, rei? En Biel no sap que dir. Doncs sí, fill meu, ets molt bon nen, el millor de tots. De vegades, t’haig de renyar i…, però en Biel interromp a la seva mare per dir: vols dir quan t’enfades i em dius: això no, Biel, això no es fa. Escolta Biel, quan vas a fer una cosa que no està bé, jo sempre et dic el mateix: això no ho facis, no està bé. Llavors t’explico perquè no has de fer-ho, i així aprens.

—Mama, i tu quan em portaves a la panxa senties que jo et donava coces? I tant que et sentia. Recordes això, Biel? En Biel va continuar: una mica. Ho feia expressament perquè em sentissis. Fill, jo ja et sentia dins meu, amb … o sense coces, ja et sentia, i ja t’estimava des del primer dia. La mare estranyada, li pregunta: I ara a què ve tot això? El nen diu, mirant-se el camió que portava a la mà: m’he recordat que jo estava dins la teva panxa quan era molt petit i va tornar a insistir en el mateix:

—Mama, em vols de nou a la panxa? I això perquè? Perquè s’hi estava molt bé, jugava i dormia. I saps què? Què fill? Quan no et sentia, et donava coces perquè volia que et moguessis, si no, m’adormia. A la nit no et donava coces perquè tenia son i volia dormir. Aquestes coses feies tu? I com sabies si era de nit o de dia? A la nit no sentia res, i pensava que era de dia quan sentia molt soroll, escoltava música, sentia com el papa i tu sempre estàveu parlant, al llit també us sentia. Ai, el meu reietó!

L’Assumpta va esclatar a riure. El nen li va preguntar: perquè rius, mama? M’ha fet gràcia el que has dit. Ja eres un murri a la panxa, eh, bitxo meu? En Biel va preguntar: que és un bitxo? Res, fill meu, no em facis cas, que ets molt preciós, però, molt! Ah! va exclamar el nen.

En Biel, es va oblidar que abans havia fet una pregunta, i llavors, va tornar a inquirir: Em vols mama? És clar que t’estimo. No això, no! si em vols una altra vegada? On, a la panxa? Sí, va exclamar. La mare pensava: d’on li haurà vingut aquesta pensada? Però ai, senyor, és tan petit, que ha de preguntar-ho tot, però, quan se li fica la banya al cap en alguna cosa no para… L’Assumpta, va intentar que el Biel ho entengués. No veus fill, que ja tens tres anys i no pot ser? Per què no pot ser? Doncs, perquè ja has nascut, i no es pot repetir dues vegades. Per néixer vas haver de fer un gran esforç, perquè el camí era molt estret i vas haver d’empènyer molt. El nen salta: perquè tenia ganes de sortir per veure’t. Doncs, si tenies ganes de sortir, perquè hi vols tornar? En Biel va arronsar les espatlles, ell que sabia!

En això tens raó, vaig estar de part molt poques hores. I que és un part? Un part és… El nen, ara ja cansat d’explicacions, va baixar de la falda de la seva mare, i va tornar als seus jocs. Mama, veritat que després em diràs això d’un no sé què? Sí, fill, quan vulguis. Tu vés preguntant, que és el que has de fer. Jugant, el petit, se’n va recordar del seu pare. I va tornar a preguntar: I el papa que feia? Ah, el papa? Doncs, posava l’oïda… El nen interromp altra vegada per preguntar que és l’oïda. L’orella per sentir-hi, va contestar la mare. Ah! I la mare va continuar. El papa notava com li tiraves coces, li feia molta il·lusió, i mira que en tiraves, no paraves mai. Jo pensava: aquest nen o nena, sembla futbolista. En Biel es va posar a riure. Mama, saps què? Jo sabia que era el papa perquè notava que posava el cap sobre la panxa, i per això tirava coces més fortes. La mare va dir: sabies que era el papa, i per això les tiraves més fortes, fill?

No obstant això, el petit ja sense fer cas, va continuar amb els seus jocs. Per avui, ja havia tingut prou informació. De totes maneres, la mare ja sabia que no trigaria molt a fer més preguntes. Havia de dir-li una cosa. I va pensar que fora l’oportunitat perquè el nen es tranquil·litzés.

Altre cop què va preguntar, la mare se’l tornà a posar a la falda, li va dir: Biel, saps que tindrem un altre nen o una nena? Sí mama, i és dins la teva panxa, però encara no es veu. És aviat encara, va respondre. En pocs dies, ja veuràs com li podràs parlar, i explicar totes aquestes coses que m’has dit a mi. Així no es trobarà tan sol, i només esperarà el moment que tu li parlis. Què et sembla? I li podré explicar les meves coses? Totes les que vulguis. Que bé, va contestar.

Un dia, en la visita al ginecòleg, es va assabentar que el nadó que portava al ventre era un nen. Quan ho va explicar a casa, el més content va ser en Biel. Un company de jocs. Estava tan content, que deia que li deixaria tots les joguines.

L’embaràs de l’Assumpta ja s’anava notant i en Biel, cada dia donava el bon dia i bona nit al seu germà acariciant el ventre de la seva mare. Quan ja estava bastant avançat l’embaràs, la mare va dir al Biel:

—Mira Biel, te’n recordes que un dia em vas explicar com et senties a la panxa i que volies sortir? Sí, va contestar el Biel. Doncs, quan vulguis, pots explicar al teu germà com ho vas fer tu per néixer, perquè així ho sàpiga i ho aprengui. A partir d’aquest dia, en Biel es va sentir important, i cada dia explicava al seu germà com ho havia fet ell per sortir. Un dia, la mare, amb el Biel altre cop a la falda, li va explicar: Ho veus fill, t’adones ara perquè has nascut tu primer. Perquè? Va preguntar en Biel. Perquè així tu li ho pots explicar. A qui? va preguntar. Doncs, al teu germà. Qui millor que tu per explicar-li? En Biel, va fer una abraçada a la seva mare tan forta, que aquesta, li va haver de dir: compte, Biel! no sigui que fem mal al teu germà! En Biel, diu: És clar, com que jo ja ho sé, podré explicar-li moltes coses! Ja se sentia com el germà gran.

La mare, a la nit, va explicar al seu marit la conversa que havia tingut amb el seu fill.

Quan he vist que només preguntava sobre la meva panxa, ja m’he ensumat que passava alguna cosa, i he aprofitat per dir-li-ho. Així ha quedat més tranquil. Ho deu haver sentit quan nosaltres en parlàvem.

Mira que no es pot dir res davant d’ells, eh? ho cullen tot.

A partir d’ara, hem d’anar amb compte amb el petit Biel. Sort que ara està content i satisfet, només pensa en què neixi el seu germà per jugar.

Rosa Ventura Cutrina