Arxius del mes de març 2013

EL REI DE LES FESTES

EL REI DE LES FESTES

Després de dedicar tres cents seixanta cinc dies observant el comportament de la gent, s’acosta la meva arribada, l’hora de passar a l’acció. He analitzat cadascuna de les llars i ja tinc clar a quina trucaré la porta. Però haig de confessar que no m’acabo d’acostumar a les temperatures d’ enguany. On s’amaguen les flors gebrades? I l’olor de les llars de foc?

Sóc una evolució dels meus avantpassats segur que més d’un, no em reconeixeria. Procedeixo del mateix lloc que els altres. Encara que sigui el segle XXI, m’he quedat ancorat al segle passat. He adaptat el meu estil al de Cal Marley, és a dir, grenyes mal pentinades i gorra de coloraines. Sempre escolto i em moc al ritme de les seves melodies càlides. Destaco per la meva fermesa, originalitat, duresa, alegria, màgia i generositat. Només existeixo a Catalunya i durant poc temps.

Avui és el gran dia. Toca viatjar cap a la gran ciutat i plantar-me a la casa de la família que em necessita per aquestes festes nadalenques. Són una parelleta que deuen tenir uns trenta i pocs anys, amb una nena d’uns quatre. Una petitona moníssima, de cabells negres brillants i mirada picarona. Un bitxo, vaja.

Estic davant l’edifici on viuen, ara em toca pujar cap a l’àtic. Com que no estic acostumat als ascensors vaig per les escales. Uf, quin cansament!. Ja queda poc. Ai, quins nervis. (ding dong – sona el timbre). M’obre la porta la mare de la petita que em mira amb cara de sorpresa, però alhora de felicitat i exclama:

  • Júlia, mira qui ha arribat!!! Corre vine, xata!!.

La nena s’apropa a la porta i només veure’m arrufa el nas i diu:

  • Que és aquesta cosa tan lletja? No m’agrada…

El pare s’ajup a l’alçada de la filla i li parla dolçament a cau d’orella:

  • És el Tió de Nadal, princesa, que ha vingut com cada any. Li donarem menjar i ens cagarà molts regalets. No estàs contenta?
  • No!!! Aquest no és el Tió. Li falta el barret vermell i té cabells – afegeix la petita.

Aquesta sí que és bona. Com pot ser que no accepti un exemplar modern com jo? Mai m’havien rebutjat, al contrari, als pares els atreia la idea que fos diferent. Sóc la nova generació de troncs nadalencs. M’estimen molt tant petits com grans. Em venen ganes de plorar i fugir d’aquí.

La parella es queda amb la cara blanca i pensativa, m’agafen i em posen al costat de la finestra. Mentrestant la nena marxa cap a l’habitació. Això no pot acabar així, haig de fer alguna cosa. Ser que aquest és el meu lloc, la meva intuïció no s’equivoca. No m’agrada utilitzar massa els meus poders, però em veig obligat a fer-ho… Camino cap a l’habitació i em col·loco damunt del llit just on jeu la Júlia. Ella em mira amb cara de pocs amics, està a punt de fer un espectacle, però calla en sec quan començo a parlar-li:

  • Mira, bonica, em fa mal que no em vulguis, em poso trist. Tinc moltes ganes de què em donis el teu menjar per obsequiar-te de llaminadures i joguines petites. Sóc un tió únic, especial per tu. No n’hi han com jo!!! Hauries d’estar contenta i no enfadada. Se que t’agradaré. Només et demano que em deixis quedar aquí i no et fallaré. Potser no te’n recordes, però quan tenies malsons, jo et deia coses boniques que t’allunyessin dels mals moments; quan et senties sola, perquè no tenies ningú amb qui jugar, jo et feia companyia amb les meves cançons que només podies sentir tu. Perquè jo només parlo amb els nens i nenes mai amb els pares i mares. Si us plau… deixa’m quedar…

La menuda amb una carona tendre i compassiva em mira i diu:

  • Ara sí que “t’estic”. Vols ser el meu amic?
  • Hi tant!! Sempre ho he estat i ara també ho vull continuar essent – li contesto.

M’agafa en braços i anem cap al menjador on hi ha els pares. I els diu que se’m vol quedar i que vol donar-me mandarines, xocolata, galetes, caramels… Ostres, no! Que encara m’agafarà un empatx i cagaré abans d’hora!!! Ells li fan entendre que ha de dosificar els aliments i que em tapi amb una manteta perquè no passi fred. Uf, si em moro de calor!!! Serà un Nadal que podrem passar-lo ben bé a la platja… Suposo que és la costum de tota la vida. En fi, serà qüestió d’aguantar-se i suar, així m’aprimaré una mica que ja convé ja.

Han anat passant els dies, m’han cuidat com si fos el rei de la casa i ja és l’hora de fer l’actuació. La Júlia m’ha cobert amb una manta més gran i ja té el pal d’escombra apunt per atacar. Però sap que abans ha d’anar a l’habitació a entrenar-se amb la cançó. De lluny se sent una veueta que diu:

  • Caga Tió d’avellanes i torrons, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons que són més bons. Caga, caga i caga.

La nineta ja està preparada. Sento el tacte del pal de fusta damunt meu, és com una carícia, però amb força i constant. Ella irradia innocència i il·lusió. En acabar, em destapa i emocionada de trobar tantes cosetes em fa un petó a la galta. Recull tots els presents i torna a cobrir-me suaument. Corre cap a la cambra a reprendre l’assaig. I cago una vegada rere l’altra, sense parar. Arriba un punt que ja no em queden forces, ja és l’hora de posar fi a la màgica activitat. Seguint els consells del meu amic El Caganer em disposo a expulsar totes les deixalles que passegen interiorment i que estan desitjoses de sortir a l’exterior. Un fort tro inicia l’acció i una pluja de porqueria, fruit de la barreja d’aliments que m’he cruspit aquests dies, s’allibera del meu cos. Uix, quin descans (exclamo). Els assistents queden sorpresos del panorama que tenen davant, sobretot la petitona. I de seguida em retiren el regalet per no trencar el meu encant.

La meva jornada laboral ja s’ha acabat per aquest any. Ara és l’hora de tocar el dos cap a caseta on em recuperaré de tants cops i àpats carregosos. M’han col·locat al cel obert perquè m’airegi, és perfecte per esfumar-me sense que ningú em vegi. Família, és un plaer haver estat amb vosaltres, adéu-siau (dic en veu baixa). I desapareix-ho per caure enmig de l’alzinar on visc envoltat de farigoles i romaní.

Catalans i catalanes, el Tió més enrotllat us desitja un Bon Nadal i Feliç Any Nou. L’any que ve tornaré, però feu-me el favor de portar-vos bé. Us estaré guaitant des del meu paradís natural, tot pensant a qui escolliré per gaudir de la meva festa divertida.

Gemma Bertran Rosell

Vilafranca del Penedès 2012