Arxius del mes de gener 2011

PEL PASSEIG DEL NADAL

PEL PASSEIG DEL NADAL

boira_gebradora.jpg

 

Al camp la matinada és freda, molt freda, gelada.

 

L’esclarissada boira, translúcida i gebradora de l’albada passa silenciosa i lentament per davant de la finestra. Impressiona veure com en el seu eteri passeig va gebrant tot el que acaricia, branques, branquillons, fulles i pinasses que hores abans s’espolsaven la neu, ara anaven quedant capritxosament cobertes de diminuts cristallets de glaç omplint l’entorn amb centenars d’encisadores escultures i filigranes que més aviat semblen haver sigut esculpides sobre el gel, que modelades pel glaç de la gebrada.

 

Rigorós i desconegut va quedant el paisatge quan el misteriós embolcall boirós recargolant-se en l’espai vaporosament s’enlaira fins esfumar-se.

 

Ben aferrats al ràfec del empinat teulat, pengen Llargs, transparents i punxeguts caramells.

 

Dins la casa de pagès l’ambient és més acollidor però es veu molt integrat en l’exterior.

 

Darrera dels dos grans batents de la majestuosa porta de fusta, s’obra un gran cancell, crida poderosament l’atenció l’austera amplitud. El terra enrajolat amb gruixudes i quadrades toves, el sostre amb una formidable volta catalana, prop de la porta, i arrambada a la paret, una vella tartana encara amb la vela ben tensada i molt conservada; a mitja estada una teiera a banda i banda clavada a cada paret. Al fons, i al recó de l’esquerra presideix el cancell un fastuós pessebre construït amb suro, pedra i molsa. Un peculiar olor a sotabosc humit amara l’ambient.

Ja traspassada la porta posterior i la immediata de la dreta s’obra el saló principal.

 

El Nadal s’endevina per tot arreu, boix grèvol, boles de colors, i branques d’avet amb grans llassades pengen o adornen qualsevol recó i arreu s’escolta l’alegre xivarri de la il·lusionada mainada.

 

Els troncs d’alzina, en mig d’un ball de ardents flamarades cremen a la llar alhora que d’una traca de esmorteïts espetecs s’afegien al soroll de l’estada llençant xemeneia amunt un núvol centellejant d’espurnes.

Les guspires que a pagès empeses per l’escalfor del foc havien sortit volant per la xemeneia, a la ciutat es transformaren en milers de lluminàries que, muntades en grans garlandes, engalanaven carrers, places i façanes.

 

Els avets que a muntanya balancejats per un vent net restaven gebrats o nevats però jolius i carregats de vida. Aquí, assedegats i empolsinats, expiraren plantats en un test amb les arrels mutilades i les capçades empolainades amb desenes d’ardents bombetes i boles de colors.

 

El tràfec i el incessant moviment en dels carrers contrasta fortament amb la quietud i el silenci del camp.

 

Parades de Santa Llúcia, ambaixadors reials recollint les comandes dels infants, aparadors adornats amb galindaines mostrant els seus productes. Dins dels magatzems, els adults s’encallen embadocats davant de les novetats electròniques mentre la canalla s’aturen impacients per contemplar il·lusionats alguna joguina. Tot recorda que les festes de Nadal també han arribat aquí.

S’ha fet de nit, l’església del poblet de muntanya repica campanes anunciant la missa del gall, mentre a la plaça el jovent s’afanya preparant la coca, els porrons de moscatell i la llenya per la foguera i el tió que a la sortida de missa presidirà la festa popular amb un petit ressopó.

No gaire lluny d’allà, en una casa enrunada, prop l’escalfo d’un foc mal forgi’t , una parella amoïnada i trista per la penúria, però alhora il·lusionada pel futur, dóna a llum un bell nadó.

La nit també a enfosquit el cel ciutadà, el carrers nets i engalanats poc a poc van quedant deserts. A Les llars les famílies s’han anat agrupant.

 

Sota una porxada, damunt d’uns cartons aplanats a terra, protegint se del fred tapat amb unes ronyoses mantes hi jau un indigent que hi rau quiet i aspectant, solsamènt acompanyat per la solitud la tristesa la vergonya, i el menyspreu o la ignorància ciutadana.

 

Més enllà un jove proveït d’un llarg ganxo de ferro remena un contenidor de brossa estirant allò que creu poder vendre.

 

A resguard de les inclemències una parella amb un nadó passaran la nit a l’empara d’un caixer.

Aquesta vegada, i per cap dels dos pobres nadons, no hi haurà àngels que el custodiïn, ni pastors que li portin obsequis, i molt menys reis que l’adorin. Sí que els infants seguiran rebent l’amor i l’escalfor dels seus progenitors, fins que les autoritats els castiguin prenent-les-hi la custodia.

 

© J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

20-12-2010