Arxius del mes de desembre 2008

VIGÍLIA DE NADAL

VIGÍLIA DE NADAL

VIG__LIA_DE_NADAL.jpg

Havia estat un dia molt rúfol, el sol restà amagat tot el dia i el cel era com de plom.

Feia molt fred, la tarda estava prenyada de neu, tant sols li feia falta un petit sospir per començar a escampar el fruit de l’hivern.

Verdaderament era un dia de Nadal, si no hagués estat que era la vigília, el dia 24.

Una nena estava passejant per l’avinguda principal del poble, quan es va aturar davant d’un aparador, guarnit amb tota mena de motius nadalencs, eren les festes de Nadal i calia cridar l’atenció del públic retardat en les últimes compres.

L’amo de la tenda, va posar un cartell al vidre de l’aparador, tot envoltat d’escuma blanca, que deia CADELLS DE GOS A LA VENDA.

La nena esperà un moment que apareguessin els cadells a l’aparador, però passats uns minuts i veient que el venedor no els hi posava, entrà decidida a preguntar.

Què podria veure els cadells?

Naturalment, contestà l’amo de la botiga.

Però abans voldria saber quan valen, digué la nena.

Depèn, n’hi ha que valen 40 € i n’ha de 50 €, segons el color del pèl.

La nena es regirà les butxaques de l’abric i va treure 5 €, que es mirà amb cara trista i ulls entelats.

El botiguer, amb un somrís a la boca, va xiular i 5 cadells de gos “Labrador”, van sortir, l’un darrera l’altre, mentre un sisè, es va quedar endarrerit.

Els ulls de la nena es van engrandir i van lluir amb la intensitat d’un sol de mig dia del mes d’agost.

Al botiguer, també se li van il·luminar els ulls veient l’alegria de la nena.És Nadal, es va dir, per justificar aquella petita guspira de foc que tenia als ulls.

La nena, va deixar de mirar als cadells que tenia al voltant dels peus i que li llepaven les sabates, per mirar al sisè, que coixejant, se li acostava lentament.

Què li passa a aquest cadell?, va dir amb veu entretallada.

El venedor li ho va explicar, en el moment de néixer, el veterinari va veure que tenia el maluc trencat i que no es curaria, coixejaria sempre.

La nena es va emocionar i va dir.

Aquest, és el gosset que vull, i el vull comprar.

L’amo de la botiga se la va mirar tendrament, ara ja no eren guspires el que tenia als ulls, eren unes petites gotes que li lliscaven galtes avall.

Mira, si és aquest el que vols, i com que és Nadal, te’l regalo.

La nena es va posar trista i molts disgustada li va contestar.

No!, jo no vull que me’l regali, ni tant sols per ser Nadal l’acceptaria, perquè estic segura que val tant com els altres i jo vull pagar per ell el preu complert. Per ser Nadal el que si li acceptaria, i donat que tant sols tinc 5 €, que me’l deixés pagar a terminis, li dono els 5 € que tinc i cada mes, passaré a pagar-li 5 €, que és la paga que em dóna el meu pare per a les meves despeses, fins a completar el preu de cost.

L’amo de la botiga, encara va insistir en regalar-li.

No veus que aquest cadell mai podrà córrer, mai podrà saltar, mai podrà jugar com els altres, mai…

Mentre l’amo li estava fent aquestes reflexions, la nena s’ajup, s’aixeca el camal dret dels pantalons i li ensenya la cama, cruelment mutilada i envoltada per un horrible aparell metàl·lic, i mirant-se al botiguer li diu.

Bé, jo tampoc puc córrer molt i el cadell necessita algú que l’estimi, i jo em crec capaç de fer-lo feliç.

L’amo, ara ja amb els ulls negats de llàgrimes i amb un somrís de felicitat als llavis, li diu.

Tant sols desitjo que cada un d’aquests cadells tinguin un amo com tu, perquè a la vida, no importa qui ets i com ets, sinó que t’estimin incondicionalment, perquè un bon amic, és el que arriba quan els altres ja han marxat.

La nena, molt contenta, agafa el cadell i li diu a l’orella.A partir d’ara, seràs el meu amic, i el teu nom serà NADAL, perquè ha estat avui que t’he vist, m’he enamorat de tu i ja t’estimo.

L’amo de la tenda, agafa a la nena de la mà, que té el cadell en braços i li diu.Bé, no has volgut que te’l regalés, i respecto la teva decisió, però ara que ja tinc el primer pagament, vull que m’acompanyis.

On?, preguntà la nena.Ja ho veuràs, vine.

Surten de la botiga, a la cantonada l’església del poble és oberta, entren i agafats de la mà es dirigeixen cap a l’altar major, on hi ha el pessebre.

L’home s’acosta al nen Jesús, i deixa als seus peus els 5 € que li ha donat la nena, tot dient-li.

Cada més, quan em portis els 5 €, m’acompanyaràs a deixar-los als peus del nen Jesús, perquè ell els faci arribar a qui més els necessiti.

Un cop fora de l’església, l’amo de la botiga, s’ajup, li fa un petó al cadell i abraçant-se a la nena li fa un petó al front tot dient-li.

Que tingueu un feliç Nadal.

La nena es perd carrer avall, mentre la tarda comença a deixar caure els flocs de neu que du al seu ventre, com si fossin les llàgrimes dels àngels que feliçment canten

A VINT-I-CINC DE DESEMBRE, FUM, FUM, FUM…Joan Seus

TEMPS DE NADAL

TEMPS DE NADAL

nadal___copia.jpgTemps de Nadal.Temps de girar la miradacap a dalt, per retrobar l’estrellaque havíem perdut pel caminal.Temps de Nadal.Temps de girar la mirada capal cor del nostre pedregar,per treure les pedresque han tirat a Sant Josep,quan trucava pels portals.Temps de Nadal.Temps de girar la miradacap en fora, cap el pobre i el malalt,per retrobar-nos compastorets del tossal.Temps de Nadal.Temps de girar la miradacap a Déu fet infant,que ha vingut altra vegadaa casa nostra, a la casa dels mortals,per enriquir-nos amb la sevanuesa immortal.Temps de Nadal.Temps de girar la miradacap a la molsa humidaper la llàgrima penedidaque brolla beneïdacom rosada celestial.Mn. Joan F. Amigó B.

ELS SAVIS D’ORIENT.

ELS SAVIS D’ORIENT.

Mags_amb_barretina.jpg

Només en l’evangeli de Mateu 2,1 s’esmenta la presència “desprès que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del Rei Herodes “, dels qui son citat com “ uns savis d’Orient”.

Recull també l’evangelista ; Mateu. 2. 7, la malfiança i el recel d’aquestes persones vers la màxima autoritat dels jueus, quan son cridats en secret per demanar-los el moment exacte en que se’ls havia aparegut l’estrella, i reben de boca del mateix Herodes l’encàrrec següent :

Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant, i quan l’haureu trobat, feu-m‘ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Desprès de l’Adoració i del lliurament de les seves ofertes; Mateu 2,12, foren advertits en somnis que no anessin pas a veure a Herodes, i se’n tornaren al seu país per un altre camí.

També Josep, en aquesta ocasió per boca d’un àngel del Senyor, rep un missatge clar :

Lleva’t , pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda- fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per a matar-lo. Mateu 2,13

Els actuals Reis Mags acostumem a fer la gara-gara als Herodes de torn, i es molt corrent veure’ls escortats per agents de l’autoritat, i fins departir amigablement en festes i saraus, amb les anomenades “forces vives” del món polític i militar.

El mercantilisme, més que la tradició, han acabat confonent la imatge d’aquells savis d’Orient, que seguint l’estrella anaren fins a Betlem per adorar al Messies – només a Ell – , i assabentats que les circumstàncies del seu naixement eren indesitjades pels poders polítics, se’n tornen discretament al seu país d’origen.

La posterior matança de tots els nens de dos anys en avall, a Betlem i les seves rodalies, duta a terme per ordre d’Herodes; Mateu 2,16, desapareix d’aquest festival consumista , que s’instal·la en els aparadors de les nostres botigues des de darreries de novembre fins passada la diada de Reis.

Cada any perdem en aquestes festes nadalenques, una especial ocasió per reflexionar en família sobre un fet que en l’evangeli Jesús reitera en més ocasions ; no es pot servir a Déu i a les riqueses !

Hi ha un personatges concrets, el savis d’Orient, que ens conviden any rera any, a sumar-nos a l’adoració del Messies. No tenen val a dir-ho gaire èxit en la seva crida.

Tenim també, uns estereotips : El Reis d’Orient, que sumats al Noël de la Coca Cola , conviden tothom al consum i la disbauxa.

Ara com ara, el triomf dels estereotips és inqüestionable, oi ?

Els millors desitjos per Nadal, Any Nou ,…….

© Antonio Mora Vergés

CONTE DE NADAL

CONTE DE NADAL

conte_de_nadal.jpg

Aquella nit era molt freda,jo estava arrecerat dins un portal.Em tapava amb unes quantes fullesm’entres mirava les llums de Nadal.

Vaig veure una parelleta que reienabraçant-se fort, fins fondre’s amb un.Vaig pensar que si em veien m’acollirieni corrent vaig sortir a la llum.Però nomes estaven per ellsi ni tant sols em varen mirar.Em van passar tant a propque em vaig tindre que apartarDesprès passà una velletaamb un bastó a la màVaig pensar, aquesta es la meva!i al davant mi vaig plantar.Desprès de moure la cuetai de esgarrapar amb fruïciól’únic que vaig aconseguirva ser un bon cop de bastó.Desesperat i mort de fredsense veure-hi cap solució,i encara que mort de gana,em vaig arraulir en el mateix racó..Tant trist i desanimat estavaque, esperant quedar-me adormit,una llàgrima em lliscà  per la galtamentre somicava tot ensopitUna nena que passava amb el seu paremirant les joguines dels aparadorsquant em va veure que plorava,em va agafar i m’abraçà molt fort.Va mirar als ulls del seu parei amb una mirada triomfalva dir amb una veu clara“ja tinc el regal de Nadal ”El seu pare va somriurei li va preguntarn’estàs segura filla?.Que desprès el tindràs que cuidar.La nena em premia tant fortque jo quasi no podia respirari amb molta resolució li contestàes clar que el vull cuidar !Ara visc en un palau:una caixa de fusta amb flocs,una nena que m’estima,i que em té a la vora del focI mentre la família sopa a la taulai la nena m’observa des de daltem miro el pessebre i a Jesús li donogracies per aquest Nadal.Lluís Domènech

NADAL, FESTA DE LA TRISTESA ?

NADAL, FESTA DE LA TRISTESA ?

Pasado.jpg

Tristesa si, malgrat que tothom s’esforça en donar la impressió de que està exultant d’alegria, fins i tot la publicitat ens recorda encara que sibil•linament, “ vuelve a casa, vuelve por Navidad “ , que en aquestes dates de l’any, alhora que una vegada més els cristians celebrem el naixement de Jesús a Nazaret, la major part dels mortals d’occident passem comptes de manera individual, de tots els qui no podran venir a casa aquest Nadal, d’aquells que fa Nadals que falten, i fins i tot encara, d’aquells que aprofiten el Nadal per restregar-nos la seva felicitat, real o fingida a totes hores.

Des de la fe catòlica hem d’estar contents dels 2009 Nadals que han transcorregut des del naixement de Jesús, i val a adir que ho estem i molt. Ens fa mal el cor però, el veure que només en una mínima part dels habitants del món la concepció cristiana de la vida ha reeixit, per a la resta en una quantitat esfereïdora Nadal també es temps de misèria, també es temps de dolor !

En l’àmbit personal Nadal ens recorda amb més força a tots aquells que estimem i que ens han precedit en el viatge cap a la casa del Pare, els troben tant a faltar !. Tenim es clar algun motiu de joia, els brots més joves de l’arbre familiar es van fent forts, es van preparant al seu torn per esdevenir arbres nous, fan tant de caliu aquestes branques tendres !

Hi ha també en aquestes festes un sentiment d’examen personal, de repàs de la nostra existència en tots els terrenys, hem estat bons pares ?, hem estat bons fills ?, hem estat bon esposos ?, hem assolit les expectatives que en tots els terrenys ens havíem plantejat ?, la feina be ?, les finances familiars be ?, les relacions amb els amics be ?, les relacions amb l’altra gent que ens envolta be ?, ens sentim còmodes dins la nostra pell ?.

Sempre hi ha alguna petita mancança, sempre constatem que estem per sota de les nostres aspiracions, però Nadal, festa de la tristesa, és, ha de ser alhora el punt d’inflexió per tornar a reformular-nos el món, per tornar a carregar la bateria anímica, per preparar una vegada més, contra tota lògica, contra tota esperança, un projecte de vida per un altre any, en el que intentarem, ara si !, assolir les fites personals que malauradament aquest any, tampoc hem assolit.

Jesús tenia per nosaltres un missatge, per a cadascun de nosaltres, i hem d’estar amatents per a captar-lo, per entendre’l, i per damunt de tot, per acceptar-lo. Un any més, haurem de superar la tristesa, i un any més també haurem de donar gràcies, malgrat totes les nostres misèries, malgrat les nostres evidents limitacions, Jesús torna, i la seva tornada es per a nosaltres, per a mi, per a tu, per aquell altre que també està trist, perquè malgrat que se’ns escapa sovint la seva presencia, Jesús torna cada dia, per a ell sempre es Nadal !.

Ara refem de nou l’anàlisi, i malgrat que els resultats siguin els mateixos, sabem que no estem sols, que juntament amb els petits calors dels humans com nosaltres, tenim el foc potent, permanent i inesgotable de l’amor de Jesús. La tristesa roman encara amb nosaltres, però un any més el missatge amagat darrera de les llums dels carrers i comerços s’ha fet un lloc al nostre cor, Jesús ens estima !

Antonio Mora Vergés